Identidad gráfica de Santiago Calatrava por Jmontoliug

Revisión a fecha de 21:25 5 nov 2011; Jmontoliug (Discusión | contribuciones)

(dif) ← Revisión anterior | Revisión actual (dif) | Revisión siguiente → (dif)

Contenido 1 Identificadores gráficos 1.1 Logotipo, símbolos y otros elementos gráficos 2 Programa de identidad gráfica 2.1 Rasgos estables 2.2 Rasgos alternativos 2.3 Uso de la tipografía 2.4 Uso del color 2.5 Imaginería 2.6 Aspectos compositivos

Santiago Calatrava Valls és original de Benimànet (València), nascut el 28 de juliol de 1951.

Graduat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de València. El 1975 es traslladà a Zuric per tal d'estudiar enginyeria civil i doctorar-se.

Actualment és reconegut mundialment per les seves obres d'arquitectura on ha desenvolupat un estil propi. Calatrava, es dedica principalment al disseny de grans estructures com aeroports, ponts, estacions de tren, auditoris, etc.

En l'únic lloc de la xarxa on es pot trobar una notable presència del logo, és en la pagina oficial de l'autor, on és clar protagonista en la identitat gràfica.

El logo, està compost per dues parts, per una banda tenim el logotip i per altre un símbol gràfic. Està tractat de manera sòbria i fortament simbòlica, tot i no denotar un fil de connexió amb el concepte de la seva obra, denota el caràcter seriós de la persona a qui fa referència.

El logotip és el nom de Santiago Calatrava, està escrit en majúscules i és el protagonista principal del logo. La tipografia utilitzada és amb serifa "Adobe Garamont pro", aquesta aplicada amb un color granatós, li dona un caràcter seriós, sobri i equilibrat.

L'element gràfic utilitzat, és la creu de Calatrava, un símbol que ve d'una ordre militar i religiosa fundada al Regna de Castella en el segle XII, amb l'objectiu de protegir la vila de Calatrava assetjada pels àrabs. Aquest símbol està representat amb una creu florejada amb fortes connotacions migavals i aporta al logo un aire seriós i històric, també provoca un efecte de sinonímia amb el logotip, ja que fa homenatge al nom de l'arquitecte. Tot i que la creu original es representa amb el color vermell o negra, en la seva integració amb el logo, se li dona el mateix tractament de color que el logotip.

En Santiago Calatrava, és dissenyador d'edificis i com és lògic la seva identitat gràfica, està basada en bona part pel tractament divulgatiu de la seva obra, que no només li aporta un gran contingut conceptual sinó que li proporciona un argument gràfic d'identificació personal. De manera que qualsevol foto d'un projecte seu, pot esdevenir un element d'identitat.

El logo: Tot i que Calatrava transmet la seva identitat gràfica principalment amb les

imatges de les seves obres, hem de considerar el logo com a un tret estable, ja que aquest és vertebrador de qualsevol identitat gràfica que el contempli.
El nom: Aquest sempre apareix independentment del tipus de missatge identitari.

La singularitat formal: Tot i que aquest tret, només el podem trobar en les fotografies dels seus projectes o imatges on surten esbossos, és difícil passar per alt el tractament que Calatrava dona a la forma i estructures, aquest fet inherent al seu estil és molt present i de rellevant importància en la seva identitat gràfica.

La tipografia: Aquesta s’aplica amb diferents criteris depenent del canal divulgatiu, tot i tenir un caràcter identitari, l’hem d’entendre com a tret alternatiu.
El tractament del color: Tan a les tipografies com a les composicions de color d’altres elements, podem veure que s’apliquen amb diferents criteris depenent del context o canal. També podem observar canvis de lluminositat i tonalitats a les fotos (fotos de dia i de nit), mentre el criteri formal es manté la tonalitat canvia. De manera que el tractament de color s’ha de considerar un tret alternatiu.

De les tipografies utilitzades en la identitat gràfica de Calatrava, en destaquen principalment dues, Adobe Garamond Pro i Clobber Grotesk DemiBold . Una es la que utilitza en el seu logotip i l'altre, és la tipografia de base que utilitza per divulgar el contingut en la pàgina de l'autor.

En el logotip que utilitza en la pàgina principal que difícilment el podem trobar a la resta de canals, intenta singularitzar l'element donant-li un aire seriós i majestuós al mateix temps, en concordança amb l'element gràfic del logo. Això o aconsegueix amb Adobe Garamond Pro desenvolupada per Adobe que, intenta capturar la vellesa i equilibri dels tipus de lletra Garamond original, al mateix temps que intenta adaptar-la als nous sistemes digitals contemporanis. Aquest disseny va ser desenvolupat per Robert Slimbach el 1989, per Adobe va suposar una incursió històrica en el món de la tipografia. Actualment, tot i que les tipografies amb serifa no son les més adequades en l'entorn digital, Adobe Garamond s'ha convertit en una de les tipografies de referència en l'entorn informàtic.

Pel que fa a la font Clobber Grotesk DemiBold, aquesta sense serifa dissenyada per Ian Lynam. Inspirada en els models grotesc, aconsegueix una funcionalitat excel·lent en l'entorn digital i mitjans de comunicació, ja que ha estat pensada per una optima llegibilitat sense que sembli massa rígida. Algunes de les seves principals característiques, son els seus arrodoniments pràcticament circulars i la curta alçada de la x, aquests trets no només la fan funcional sinó que li donen un aire simpàtic i formal al mateix temps.

Pel que fa al color en la identitat gràfica, per una banda utilitza arguments que li proporcionen els seus projectes (fotografies de la seva obra), ja que aquests tenen un fort pes en la divulgació identitària. Sol utilitzar colors molt lluminosos, on predominen el blanc i el blau del cel, tots ells lligats amb el concepte mediterrani i que al mateix temps són molt funcionals a l'hora de donar forma als seus edificis. El blanc mateix, ajudat per la llum, provoca un joc de grisos ideal per ressaltar les formes tan singulars dels seus edificis.

D'altra bada tenim el color granatós utilitzat en el logo i la tipografia que complementen i formalitzen el missatge identitàri a la pagina web de l'autor. En aquest cas, el joc de colors utilitzat, tot i no tenir res a veure amb la part conceptual de l'obre, si que ajuda a divulgar un missatge de serietat, netedat i rigurositat a l'hora d'aplicar un criteri visual. En la combinació de colors en la tipografia, podem trobar el color #9a3333 que combinat amb negre i gris, aconsegueix un resultat càlid i seriós al mateix temps.

El tractament de les imatges és un dels més rellevants, ja que es presenta l’obra mitjançant fotografies i aquestes fan la funció de fil comunicatiu del contingut més conceptual dels projectes de Calatrava.

Les imatges es presenten amb vistes generals o de detall però sempre presentant l’obra o projecte en qüestió. El tractament, és el que s’aplica a la fotografia arquitectònica que té molt en compte la llum ambiental, ja que aquesta és la que marca les siluetes i degradats que delaten les formes estructurals. També es dona molta importància als enquadraments, perspectives i gran angulars, mostrant detalls o plans generals que evidenciïn el concepte que l’arquitecte a volgut transmetre.

Mostra

En el cas de la composició, degut a que no es segueix un criteri unitari en tots els canals, he optat per analitzar la pàgina web de l’autor, ja que és en aquesta on s’identifica més clarament el personatge.El tractament compositiu, està pensat per presentar de manera clara el missatge que es vol divulgar en cada moment.

En general podríem dir que s’utilitza una composició central, on es mostra el logo a la part capital del document. En l’apartat biogràfic, s’utilitza una columna central amb la situació cronològica dels anys, aquesta actua com a columna vertebral i desplega un text informatiu a la dreta i una imatge a l’esquerra, depenent de l’any seleccionat.En l’apartat de projectes, tot i mantenir-se el logo al centre, podem veure en posició alineada horitzontalment la llista de projectes que es mouen de dreta a esquerra segons la posició del retolí. Si filem una mica més prim, veurem com la composició de l’apartat biogràfic i la de projectes, tot i que no es sobreposen, formen una creu; ja que la columna horitzontal formada pels diferents projectes també està centrada respecte l’altura del document.

Mostres