Identidad gráfica de Jonathan Ive por Cgonga

Revisión a fecha de 22:02 4 nov 2011; Cgonga (Discusión | contribuciones)

(dif) ← Revisión anterior | Revisión actual (dif) | Revisión siguiente → (dif)

Contenido 1 Identificadores gráficos 1.1 Logotipo, símbolos y otros elementos gráficos 2 Programa de identidad gráfica 2.1 Rasgos estables 2.2 Rasgos alternativos 2.3 Subprogramas destacados 2.4 Uso de la tipografía 2.5 Uso del color 2.6 Imaginería 2.7 Aspectos compositivos

Jonathan Ive és el vicepresident de disseny industrial d'Apple. És el principal dissenyador dels productes: iMac G3, iMac G4, iMac d'alumini, titani i PowerBook, MacBook, MacBook Pro Unibody, l'iPod, l'iPhone i l'iPad.

El logo ha passat per diverses imatges. El primer prototip:

En honor a Newton, Steve Jobs i Ronald Wayne (tercer fundador d'Apple i gran oblidat de la seva història) dissenyaren aquest primer logotip per a Apple.

No és d'extranyar que volguessin fer un homenatge a Isaac Newton, ja que sovint és qualificat com al científic més gran de tots els temps i la seva obra com a la culminació de la revolució científica.

Però, lògicament, aquest primer logo va durar poc, ja que a banda d'estar sumament recarregat sent més una il·lustració que un logotip pareixia que representava més aviat algun "revitalitzant" i extrany xarop del segle XIX.

Després del poc èxit que va aconseguir es va encarregar un redisseny a Rob Janoff, el qual va presentar diverses versions del logo amb una molt bona síntesi de la poma.

Unes versions es van presentar sense mossegada i altres amb mossegada, sent les versions amb ella les més acceptades per tots.

Encara que el concepte va agradar, Jobs va insistir en que el logo inclogués els colors de l'arc de Sant Martí per tal de resaltar la humanització de l'empresa. Altres diuen que aquestos colors feien referència a que Apple va llançar un dels primers monitors a color i altres els atribueixen al moviment hippie de California dels anys 60 i 70.

El logo d'Apple monocromàtic:

El logo amb l'arc de Sant Martí va permanèixer en actiu fins a principis de 1999 quan, segons conten, un ressuscitat Jobs va insistir en simplificar-lo encara més eliminant tot rastre de l'arc de Sant Martí per tal de donar la benvinguda a "l'era Jonathan Ive": menys és més.

És curiòs que en un primer terme Steve Jobs insistira en els colors de l'arc de Sant Martí per a la seva marca i anys més tard demanara encaridamente exactament tot el contrari. Però de savis és rectificar.

Aquest canvi segons molts va ser tot un encert ja que, encara que la primera versió colorida era cridanera i alegre, les noves versions monocromes aporten valors més tecnològics i moderns a la marca.

Successives versions. Variants del logo d'Apple:

Ja amb la imatge totalment definida i consolidada de la marca Apple, han sigut variades les seves diferents versions de colors adaptades normalment a cadascun dels models o soports en els quals anara a ser col·locat.

Per exemple, si compres qualsevol producte Apple sempre tindràs "de regal" uns adhesius amb el logo en blanc, ideals per a pegar en el cotxe o qualsevol altre lloc on vulguis "presumir" de ser un posseïdor d'algun dels productes Apple.

En canvi, hi ha altres versions com per exemple la pometa que apareix dalt a l'esquerra del sistema operatiu Mac OS X de color gris obscur, o, sense anar més lluny, fent clic en aquesta pometa i a continuació en "Acerca de este Mac" se'ns mostra una altra poma d'un gris més clar i metalitzat.

També varien els colors o el material utilitzat en els diferents iMac que han anat sortint, les pantalles Cinema, iPods i un llarg etcètera de productes que al llarg de tots aquests anys han anat traient.

I és que ja dóna igual quin color els posen perquè Apple ja serà Apple per sempre. És una marca reconeguda per molts, símbol de productes d'alta qualitat i avantguardistes i també, per què no, emblema de molts dissenyadors, productors de vídeo, música i molts altres professionals i no tan professionals que valoren la qualitat i creativitat dels productes Apple.

Un tret estable a la seva presència online és que sempre apareix amb el logo a la part de dalt a la dreta de cada imatge. El logotip sempre és del mateix color, el logo monocromàtic que ell mateix va crear.

També podríem considerar com a tal els trets de l'elegància del disseny dels seus productes, és a dir, els tons de colors blanc, negre i plata.

D'altra banda, la seua signatura sempre és idèntica a qualsevol lloc, tant a Internet com quan signa un llibre o un autògraf.

Com a trets alternatius podríem esmentar la tipografia i el color, ja que cada vegada utilitza un tipus i no en té cap predilect. Tampoc té una foto oficial predeterminada, va variant segons el seu parer.

Normalment l'única manera que tenim d'assabentar-nos de les informacions i comunicats oficials d'Apple és a travès de les keynotes.

¿Què és una keynote?

Tots coneixem a la companyia i el nivell de secretisme amb els seus productes. Actualment només hi ha confirmació oficial dels productes per dues vies: l'anunci en la Web corporativa o la seua presentació en una d'aquestes presentacions, anomenades "keynotes".

Normalment solien ser conduïdes per Steve Jobsm conseller delegat, i són una barreja de presentació de dades sobre l'estat d'algun producte i la introducció d'algun nou integrant de la familia Apple. Tot allò, en una presentació coreografiada de dalt a baix, amb les paraules mesurades i estudiades per saber-hi captar l'atenció del públic.

Quan sembla que va a finalitzar aquesta gran mostra de teatralitat, pot arribar la sorpresa en forma de gran final... Ho anomenem "One more thing..." i sol tractar-se del plat fort de la keynote, o d'algun producte molt esperat. Per a que us feu una idea, en la keynote on es va presentar el primer Mac amb processador Intel, el iMac, vam tenir un "One more thing" amb els nous MacBooks Pro: llargament esperats des del sector PowerPC sobre el qual no va poder construir-se degut (segons va dir Apple) al seu elevat consum d'energia.

Aquest tipus d'actes es remonten als primers anys de vida d'Apple: la més antiga que es coneix és la de la presentació del Macintosh (res més ni res menys), presentada per un joveníssim Steve Jobs de 24 anys.

¿Què esperar de cada keynote?

Excepte canvis dràstics en el guió, normalment les presentacions solen estar creades per donar a conèixer una gamma o productes relacionats. La keynote que es dóna en la MacWorld de San Francisco, cada gener, està orientada al món Mac... encara que en 2007 es va centrar quasi exclusivament en el llançament de l'iPhone (una excepció, i de les grans).

La conferència de desenvolupadors que es celebra al començament d'estiu (anomenada WWDC - World Wide Developer Conference) serveix a la companyia per a mostrar els seus productes (tant software o hardware) més tècnics i professionals: equips de gamma alta, software i eines per a desenvulpadors...

En septembre o octubre sol organitzar-se una keynote (o "event musical") relacionat amb el món iPod, on s'actualitza la gamma i es presenten nous models. Però, per descomptat, no són les úniques: Apple pot convocar a la premsa per a un event especial amb la intenció de donar a conèixer un nou producte (hardware o software) que ha de sortir al mercat, com l'event del passat 6 de març on es donaren a conèixer els plans futurs de la companyia per a l'iPhone, així com el seu kit de desenvolupament.

Malgrat tot, dem de tenir en compte que és molt extrany que Apple se'n "surti del guió", i presenti (per exemple) un producte de consum en la conferència de desenvolupadors: és a dir, un iPod en la WWDC és impensable... o un MacBook, o fins i tot un MacBook Pro...

Com seguir una keynote:

Fa uns anys, Apple posava a disposició dels usuaris un webcast de vídeo via streaming però amb l'augment de popularitat i la quantitat enorme de peticions que haurien de resoldre, la companyia ja no ofereix el vídeo de la presentació en directe sinó que el "penja" d'iTunes o de la seva pàgina Web unes hores més tard. De fet, Apple, oficialment, no ofereix cap tipus de retransmissió en directe de cap keynote (tan sols els asistents "in situ" al recinte on es celebra ho veuen en directe).

En el següent enllaç podem veure els events que realitzen: www.apple.com/apple-events

Tipografia corporativa clàssica:

Apple Garamond Light: Tipografia clarament romana, l'Apple Garamond Light és una adaptació de la clàssica Garamond, un tant més estilitzada i allargada. Apple ha emprat aquesta tipografica des del llançament del Macintosh en 1984 i s'identifica molt bé amb la marca: de tall humanista, reprèn els ideals clàssics de senzillesa, claredat i solidesa. A més, els generosos blancs que sol emprar Apple a la seva imatge ajuden a reforçar aquesta sensació. Es ve emprant sobretot en material imprès: manuals, anuncis, etcètera.

Tipografia corporativa actual:

Myriad Pro Black: Myriad Pro Black és una tipografia prou diferent a l'Apple Garamond: moderna, sense serifa, molt grossa i racional. No hi sobra res. Suggereix encara major solidesa que l'Apple Garamond, a més de més modernitat i joventut. És molt important en la renovació de la companyia en els últims anys, amb la qual Apple ha anat reforçant la seva presència en segments com el juvenil i el femení. S'ha utilitzat tant per a la Web com per a material imprès.

Lucida Grande: La tipografia per defecte de MacOS X és Lucinda Grande, una tipografia sense serifa d'arrels humanistes que forma part de la família Lucinda dissenyada per Charles Bigelow i Kris Holmes en 2000.

Altres tipografies:

Motter Tektura: Utilitzada entre 1977 i 1984, va ser la primera tipografia corporativa d'Apple com a tal. Va ser dissenyada per Otmer Motter en 1975, així que era prou nova quan Apple la va utilitzar.

Chicago: Quan va aparèixer el primer Macintosh, aquest venia amb una sèrie de tipus específics per al seu ús en pantalla. La font del sistema era Chicago, tipus sense serifa que recorda als caracters dels terminals de text. És raonablement llegible, encara que no és ideal per a cossos de text. Ha perdurat fins l'aparició del sistema X. Altres tipus de lletra del primer Mac eren: Monaco, Cairo, Los Angeles, New York, San Francisco, Toronto, Venice...

Geneva: Una altra font molt utilitzada en el sistema clàssic del macintosh és la Geneva, de clara inspiració suïssa, racional i de pal sec. Ha sigut més utilitzada en texts llargs i descriptius ja que és més senzilla de llegir que la Chicago.

Els colors corporatius bàsics d'Apple sempre han sigut el blanc i el negre. Una ullada a l'evolució de la seva publicitat deixa açò ben clar. Aquesta combinació, amb la predominància del blanc, revela la recerca de la senzillesa i la claredat de la marca (encara que alguns texts caiguin en la grandiloqüència, però això és un altre tema). És sabut, a més, que la tipografia assoleix la seva màxima llegibilitat quan és de color negre sobre fons blanc.

Hi ha hagut èpoques en les que Apple ha utilitzat altres colors; no en va, la versió més coneguda de la seva marca ha sigut la poma multicolor, que contenia els colors de l'arc de Sant Martí disposats en totes bandes. A més, en el període de 1998 a 2001 es van emprar diferents colors en tota la gamma. Açò va ser una forma de mantenir els colors del vell logo una vegada es va començar a prescindir d'aquest.

A partir de 2002, Apple ha anat normalitzant els colors, establint un color blanc pur per a la gamma de consum i gammes metàliques per als ordinadors professionals.

També, en l'última dècada ha rebaixat el negre dels texts llargs, utilitzant un gris al 70% i reservant el negre al 100% per a titulars i elements puntuals.

Jonathan Ive va introduir els colors als ordinadors personals. Actualment els ordinadors personals ja no són de colors però ha romàs aquest senyal en els iPods de diferents colors. Tots els seus dissenys presenten el minimalisme que el caracteritza, és a dir, basat en els colors de tons negres, blancs i platejats, així com la seva senzillesa d'ús.

Apple sempre ha tractat d'oferir una imatge clara, neta, cosa per a la qual s'ha recolzat en amplis marges i interlineats, amb pocs objectes i estructurats d'una forma racional, geomètrica. Es percep que les coses han sigut estrictament planificades, i hi ha dos tipus de composicions que es repeteixen prou.

Unes són les centrades, que accentuen aquest tret d'humanisme i qualitat que proporcionen els generosos blancs i la tipografia nua d'ornaments; açò últim, a més, dóna una imatge d'honestitat, de no tenir res a amagar i de confiança del fabricant en que el seu producte és tan bo que no necessita focs artificials per a vendre'l.

Un altre tipus de composició és la que aprofita les cantonades, creant així dinamisme i facilitant una lectura ràpida dels elements. Aquest model es ve emprant en catàlegs, fullets, manuals, caixes de productes...

Com podem observar a la imatge anterior, quasi tots els iPod, constin o no de pantalla, tenen una roda tàctil de navegació, els extrems en creu de la qual són botons amb una funcionalitat predeterminada cadascun. No obstant això, l'iPod Touch, el primer dispositiu de la segona fila començant per la dreta, té una carcassa més similar a la de l'iPhone o fins i tot de l'iPad. Els iPad, com els iPhone o l'iPod Touch es regeixen per la norma de tenir un botó principal a la part frontal de baix i una ranura superior, dalt de la pantalla, que és l'altaveu.

Si observem la imatge adjunta, el símbol de abteria sempre apareix a la part dreta superior de la pantalla i el nom "iPod" o "iPhone" a la part superior esquerra. En tots els dispositius es manté aquesta estructura compositiva. L'apariència, és a dir, la forma compositiva de les icones de totes les aplicacions que es fan servir en ells mai canvia: cada aplicació es presenta amb un quadrat amb les vores arredonides i amb el símbol que la identifica dins d'aquest. L'hora sempre es col·loca enmig de la part superior de la pantalla. Aquesta és la composició bàsica en tots els dispositius Apple amb pantalla.

D'altra banda, tant en els iPod Touch com en els iPhone podem observar que en la part inferior de la pantalla apareix com una prestatgeria virtual on es col·loquen les aplicacions principals.

En resum, els quadrats s'utilitzen per a tots els formats i per a presentar totes les aplicacions, sobretot en aquests que són iTouch o per a l'ús tàctil.