Col·lectiu GLBT del Camp de Tarragona (H2O)

El Col·lectiu H2O és una Associació sense ànim de Lucre que treballa sobre el Camp de Tarragona (Tarragona, Reus, Salou i altres municipis propers). Neix el 24 de maig de 1999 amb uns objectius marcats: Aconseguir visibilitat per al col·lectiu; millorar la situació social, jurídica, laboral, institucional, pública i cultural de les persones GLBT educant-les en aquests àmbits; sensibilitzar a la societat en general de l'existència del col·lecitu GLBT i de les seves necessitats, problemàtiques i característiques; socialitzar el col·lectiu creant un punt de trobada que impliqui participació. El sector principal al que va destinat és el GLBT. L'associació vol aconseguir que aquest sector aconsegueixi alliberar-se i lluitar pels seus drets, fugint de models intolerants.

Ámbito: Camp de Tarragona Espanya

L'orígen del nom científic de l'aigua (H2O) com a logotip sorgeix -i de fet espressa- de la "puresa" de l'associació. Aquesta cerca aconseguir individus que sent del sector LGBT siguin transparents com l'aigua, sense por al que diran i amb ganes de defensar els seus drets. Aquesta transparència es vol acabar transmetent a altres individus que estiguin o no relacionats amb el sector i que busquin que cada individu és igual a l'altre, independentment del color, tots som aigua.

El logotip treballa el nom d'una forma simple, clara i directa. Destaca el nombre "2", que compositivament separa el nom en tres elements "H","2" i "O". Es fa un joc de paraules amb els elements "H" i "O", inici de la paraula "HOmosexual". El símbol és una reminiscència del comú triangle invers de colors que simbolitza el sector GLBT. El símbol original ha estat modificat amb la idea de l'aigua simulant un reflex dels colors sobre una superfície líquida.

Presentar els elements per separat pot representar problemes d'identificació, i clarament (en el cas "H2O") variació del significat. El símbol del triangle, per sí sol expressa una vinculació amb el col·lectiu GLBT, per tant, podria indicar el principal tret de l'Associació. Tot i així, al website es treballa molt remarcar la forma (sense els colors) de l'imagotip. Així doncs, durant una visita al website l'usuari acaba interioritzant la forma de la "piràmide inversa creada per ones" com a símbol representatiu de l'associació. Com bé hem observat el logotip "H2O" per separat prendria el significat tècnic de l'element aigua. Així doncs, els elements per separat poden crear confusió, sempre hauran de treballar plegats com a logo, o jugar amb l'absència l'imagotip un cop que l'espectador és conscient que s'està parlant de l'associació.

D'aquesta manera podem sentenciar que el gràfic té una funció atributiva, fent referència (amb el color i la forma) a l'atribut LGBT de l'associació. Per tant, segons Norberto Chaves, la relació imagotip-nom seria de Motivació simple pel context.

La tipografia pren un pes secundari, exerceix d'identificador gràfic complementari.

El logotip H2O juga amb la combinació de dos fonts. Per a les lletres "H" i "O" utilitzem DynaGrotesk Pro 53 (la versió negreta/bold). Per al número 2 trobem una creació pròpia que treballa amb la font Univers Black com a base. La variació es troba a la cantonada inferior esquerra, que ha estat suavitzada.

Per a comunicacions internes i per al text comunicatiu del website s'estableix l'ús de la font Arial. Una font neutra que no acostuma a donar problemes a l'hora de treballar amb ella o de representar-la al navegador a qualsevol sistema operatiu. Tot i així, al website, podem trobar diferents tipografies per a certs missatges treballats amb animacions flash o representats en imatges i no en text sel·leccionable. Torna a repetir aquí la tipografia del logotip DynaGrotesk Pro 53 i s'estrenen famílies noves com la BsKombat o la NashiveTS (més desenfadades).

La principal representació sobre paper de l'Associació H2O és la publicació de la revista COLORS.

En ella s'ha decidit treballar, tant en contingut com en titulars, amb la sans-serif d'Adobe: Avenir. Aquesta geomètrica font és perfecta per a publicacions en revistes facilitant la lectura amb formes elegants. Les darreres seccions però (sovint de publicacions del públic o espais "alternatius"), presenten els seus títols amb la bruta Trixie-text, que recorda l'antic estil sobrecarregat de les màquines d'escriure. També s'utilitza la Trixie-text per als títols de prospectes de publicitat, i s'acostuma a repetir l' Avenir (sospitosament semblant a l' Helvetica) per als continguts.

La revista COLORS maqueta els seus articles treballant sempre amb dos columnes que ocuparan 2/3 de l'amplada, deixant 1/6 de marge als costats. Els marges verticals també son generosos deixant sempre un espai entre l'inici del full i el nombre de la pàgina, aquest i el contingut, i el contingut i el final de pàgina. El text està justificat a esquerra i dreta, i sobre aquest destaquen els encapçalaments i titulars. Aquests contrasten amb el cos i les imatges.

Les imatges no són massa abundants, trobarem entre una o dos per cada parell de pàgines. S'han justificat correctament els espais en blanc que les rodegen, i poden anar acompanyades d'un peu de pàgina potser amb una mesura del text massa petita (10p). Per la resta, la mesura del text varia entre els 11p i els 12,5p. L'interlineat és d'1 a 1.

Destaca a la publicació l'existència de certs apunts o ressenyes que apareixen emmarcades amb un marc amb vores que ocupa una sola columna o amb marcs complerts que ocupen dos columnes i poden arribar a tenir una imatge associada.

El color pren un paper molt important per definir la identitat gràfica de l'associació H2O. No podem parlar d'un únic color característic o d'uns pocs colors principals. Jugant amb la connotació que poden prendre, ens trobem amb un total de 6 colors: vermell, taronja, groc, verd, blau i violeta. Tots plegats a l'imagotip.

La combinació -en l'ordre en els que els hem anomenat- dona com a resultat els colors de l'arc de Sant Martí, i en l'actualitat, els colors que relacionem amb el col·lectiu GLBT.

L'associació es dota d'aquests colors per treballar la seva identitat gràfica. El website treballa amb els 6 colors principals per les seves 6 seccions principals on, en clicar sobre elles i entrar a les subseccions vinculades, veurem com els estils varien dotant a l'entorn del color distintiu de la secció.

Destaca també l'ús de la mitja docena de colors principals sobre la publicació COLORS de la que ja hem parlat. La revista utilitza en cada número un color principal que marca el color general de tota la publicació. Sent per exemple la primera en vermell, la segona en taronja, etc. Això implica que certs elements com els titulars, els nombres de pàgina, les ressenyes o els destacats responguin al color escollit per aquell número.

Trobem també colors complementaris o auxiliars, però en aquest cas, debut a la quantitat de colors principals, els podriem tractar com colors "amb més ús que la resta". Aquests colors són el vermell i el blau. L'el·lecció ha estat clarament marcada per la força i la fàcil lectura, respectivament, que els dos colors aporten. El blau també acostuma a associar-se a l'aigua, i hem de recordar que el nom científic del líquid és el nom de l'associació.

Per últim, cal destacar el no ús d'un color també vinculat socialment al món homosexual (sobretot a l'homosexualitat masculina), el magenta. El veurem al website a la zona de publicitat i a pocs racons més. L'explicació és l'ús del violeta a la identitat gràfica, un color molt proper al descartat i amb una connotació més interessant per l'associació: la dona.

La finalitat de l'associació H2O és el reconeixement del sector GLBT i la integració i acceptació a la societat. És per aquest motiu que a les seves publicacions (ja siguin publicitat o revistes) treballen molt amb persones i amb els sentiments que transmeten. Si el tema exposat és una entrevista o un cas particular, acostumen a aparèixer els protagonistes a les fotografies. Per altra banda, si el que vòlen és cridar l'atenció, juguen amb persones que poden estar fent-se un petó. En tots els casos, el que destaca és que aquests individus fotografiats somriuen i semblen totalment descoberts i sense por de mostrar-se davant de la càmera. Les fotografies acostumen a ser naturals, netes, nítides i sense un excès de retoc.

El programa d'identitat gràfica també respon a la possible necessitat del lector de descansar de mirades i d'individus amb nom. Així, per exemple, si es parla sobre el bulling o sobre l'adopció continuarem veient a persones perquè el problema afecta a persones, però en aquest cas no veurem cares concretes, sinó individus amb els que identificar la lectura.

Altres seccions com les relacionades amb celebracions, internet, festes populars o situacions internacionals del col·lectiu també apareixen recolzades per il·lustracions, mapes o imatges adients.

La maquetació uneix els trets estudiats tipografia, color i imatges. H2O aconsegueix sortir-se'n amb èxit combinant aquestes tres franges del programa d'identitat gràfica. L' estil fresc i net es manté en unir les fonts, els aspectes cromàtics i les imatges. S'aconsegueix un aspecte gràfic uniforme i formal. Amb marges amples per transmetre una sensació de transparència i s'agilita la lectura. La revista es maqueta pensant molt en els continguts i deixant una mica arraconat el propi logo, que tot i ser present no és el centre d'atenció. No obstant, al website si que trobarem el logo sempre present amb una interfície descendent que facilita el seguiment dels continguts.

Com a tret estable trobem l'aparició del logotip "H2O" sempre amb la tipografia DynaGrotesk Pro 53. Podem sentenciar que el logotip és un tret estable, ja que apareix sempre amb la mateixa forma i maquetació en publicacions a internet, revistes o publicitat.

El tret alternatiu més destacat és l'imagotip. Aquest encamina el significat que volem donar al logotip i l'allunya del significat que podria prendre per sí sol.

Però no sempre apareix. Recordem que l'imagotip pren la funció d'ubicar a l'espectador en un context social concret. Així doncs, aquest imagotip pot ésser substituït per un altre símbol que acompleixi la mateixa finalitat. Per exemple, el website potencia l'imagotip situant-lo al costat del logotip i marcant el logo. Això és debut a què el website, d'entrada, no té cap altre símbol que indiqui que la pàgina vagi destinada al col·lectiu LGBT, i per tant, és necessari. A la publicació de la revista COLORS, tornem a trobar-nos l'aparició del logo, aquí, d'entrada, tampoc sabem la temàtica de la revista, i l'imagotip ens pot ubicar o recordar de què pot tractar el contingut. Però a un cartell publicitari on apareixen dos noies fent-se un petó i dos nois fent-se un peto, no cal remarcar el missatge o senyalar sobre què gira l'associació.

En aquest cas s'utilitza únicament el logotip o fins i tot es pot acompanyar dels colors corporatius però d'una forma menys agressiva de la utilitzada per l'imagotip.

L'associació H2O acostuma a tenir subprogrames que es distancien força del programa d'identitat gràfica. Tot i així, podríem remarcar un segon programa d'identitat gràfica per aquests subprogrames, que normalment assoleixen el mateix aspecte. Com a subprograma podríem parlar de calendaris, aportacions dels usuaris, esdeveniments concrets, publicitat, etc. Tots ells treballen amb uns colors, un tractament d'imatges i una maquetació molt similar a la identitat gràfica principal, però difereixen en l'ús de la tipografia. Entra aquí la ja anomenada Trixie-text, una font tipogràfica remarcada i bruta. (la imatge anterior utilitza aquesta font)

L'associació H2O és relativament nova i gairebé no ha deixat petjades d'identitat gràfica des que es va fundar el 1999. Tot i així podem assegurar que el logo (logotip i imagotip) no ha variat des de l'inici. I que fins a la inauguració del web no van fixar-se en el grafisme. A finals del 2007 arriba la revista COLORS i marca una identitat gràfica que s'estableix amb el segon número gairebé un any després.

No s'ha observat cap conflicte. Tot i la coincidència de l'imagotip i la piràmide inversa LGBT.

Les imatges mostrades són de creació pròpia originaries dels sites www.h2oweb.cat, http://new.myfonts.com/ o particulars; i es troben sota domini públic del tipus BY (http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/) de les webs esmentades i de C.E.Kent.