COM ES FAN LES ESPARDENYES?

L'espardenya és el calçat més tradicional de casa nostra. L'han portat els pagesos, els vilatans, el militars, els mossos d'esquadra i ara es torna a portar per la seva comoditat i per ser un calçat d'allò més ecològic i natural.

En aquesta pàgina explicarem el procés de construcció de les espardenyes, tal i com es fèia en els seus inicis.
L'espardenya és un símbol arrelat als Països Catalans que antigament calçaven pagesos, gent de mar i també de ciutat. Actualment l'ús de l'espardenya s'ha estès per tot el món i la podem trobar de diferents formes, textures i colors.

Primer, els homes asseguts en un banc especial de fusta cosien la sola d'espart o jute amb fil de cànem amb una agulla ben llarga. Amb cànem trenat amb fils prims fins a aconseguir un dit de grossor.

Segon, les dones assegudes amb el clausador al mig de les cames cosien la bossa de cotó a la sola amb fil de cànem més fi que l'emprat per elaborar la sola. Els aprenents colocaven la veta que decorava l'espardenya i servia de subjecció a la cama (engornir). Després de la Guerra Civil, s'empraven soles de pneumàtic, ja que escassejaven els altres materials. Aquesta sola durava més temps degut a la seva resistència, i això era l'important en aquell temps, que durés força per pocs diners, més que la seva estètica, encara que la duresa d'aquest material provocava llagues als peus. D'aquí ve també l'origen de la Menorquina, amb la seva típica sola de pneumàtic.

D'espardenyes n'hi havia de molts tipus, a cada ciutat s'en feien de diferents. A la nostra botiga en concret n'hi havia de dos tipus: les de Blanes i les de Pinxo. Diferenciades per l'empeny i el taló de les de Pinxo era més petit i tenien més betes: set línies, mentre que les de Blanes constaven de cinc línies de veta, de tots colors. Els colors més usats eren el negre i el vermell.

vocabulari:

CAVALLET: banc d'espardenyer
ESTAQUETA: peça situada damunt el cavallet per a recolzar la sola per a cosir-la. Es passa l'agulla d'un costat a l'altre de la sola i s'estreny el fil perquè quedi forta.
BOSSETA: bossa plena d'oli on l'espadenyer va sucant l'agulla perquè vagi més fina.
AGULLA ESPARDENYERA: punxó que es fa servir per a cosir la sola. Té el mànec de fusta i la part metàl.lica té un orifici per on es passa el fil.
XAMARIT: massa per a picar la sola a mida que es va fent per igualar-la amb la parella, i dar-li forma.
CLOEDORA: dona que cus les lones a la sola de les espardenyes. També se'n diu així a la peça de fusta on s'aguanta la sola i, amb unes agulles llargues es va cosint. Les dones que clouen porten una protecció anomenada pelleta al palmell.

AMB QUINS MATERIALS ?

Per a fabricar les espardenyes més tradicionals els materials emprats són: per a la sola s'usa l'espart, el cànem, la pita i el jute. Els materials que cobreixen el peu són les lones, pells...

Espart Família: GRAMINEAE (POACEAE) Gènere: Lygeum Nom comú català: Espart. Espart albardí. Espart bord. Hàbitat: Terrenys litotals. És una planta herbàcia perenne, d'uns 20 a 50 cm d'alçària, amb el rizoma esquamós, les fulles interiors embeinadores i imbricades i les altres junciformes acanalades i rígides. Les flors són soldades inferiorment en un tub cobert de pèls sedosos i embolcallades. L'espart és una espècie de gramínia molt coneguda al mediterrani perquè se l'ha utilitzada molt com a font de fibres. El caràcter més important per reconeixer-la és la inflorescència que està envoltada per una mena de beina blanquinosa que surt de la base de la panícula. Viu a llocs secs i floreix a la primavera.
Cànem Família: CANNABACEAE Gènere: Cannabis Cultivada: Si Hàbitat: Cultivada. Categoria IUCN: LC Característiques per reconèixer-la: La marihuana o cànem, té unes característiques fulles palmades amb els folíols dentats. Hàbitat: Cultivada pràcticament arreu del món, però originària de Àsia central i occidental. Parts actives: tota la planta. Especialment els fruits, que en forma de orxata s'empren per guarir les vies urinàries i les flors de propietats hipnòtiques. La cannabis (sativa, indica...) és una planta ha anat acompanyant a la humanitat pràcticament des dels seus orígens i que, degut a la seva capacitat d'aclimatació (tolera temperatures entre -10 ºC y 40 ºC), es troba avui en quasi tots els paisos del món. Ofereix a la Humanitat numeroses ventatges, tant econòmiques com medioambientals. Fibra per productes tèxtils, cordes, etc., de gran qualitat i resistència; llavors per alimentació i elaboració d'olis (alimentari, combustible, lubricant...); fulles i talls per a pasta de paper, conglomerats per a la construcció, etc... i, per últim, les flors de la planta femella per usos medicinals i/o lúdic-recreatius (marihuana).
Yute Gènere de plantes herbàcies o fruticoses de la família de les tiliàcies, de fulles simples alternes, amb estípules, de flors solitàries grogues i de fruits capsulars, d'ón s'extreu un teixit resistent conegut com arpillera. El Jute és una fibra versàtil; la seva textura de forta resistència fa que sigui usada en industries com la moda, material per a viatges, mobles, estores i cobriment de superfícies..
Pita Planta amb una tija molt poc desenvolupada, amb fulles de color cendra, carnoses, lanceolades, enormes fins a 2 m. amb l'extrem puntiagud i el contorn espinós de secció triangular. La part distal de la planta acaba en una punta còrnica d´uns 3 cm. El marge de les fulles és subsinuat amb espines d´un centímetre, primes, tortes i espaiades. La inflorescència és una panícula d´uns 5 a 8 m. amb flors de color groc pàl·lid i apareix quan la planta té uns 10 anys. Aquesta està composta per 20-30 branques horitzontals, cada una provista d´una inflorescència plana amb flors grogues. Després de la floració, la planta mor. S'en treuen fils que serviran en el teixit d'una variada gamma de productes artesanals. S'extreuen fils de pita, que poden ser mitjançant l'ajuda d'una agulla, i es comiença a trenar i cosir inmediatament, en el cas de treballar en verd, o deixar secar.

Procés d'elaboració del cànem:

S'ha de tallar les plantes i posar-les al sol. Un cop ben assecades es treuen les fulles i les llavors. Després es posa a l'era perquè s'assequi i agafi consistència. Passats 15 dies es lliguen i es posen drets per deixar madurar. Després es posa a l'aigua perquè la pela (el teixit que es necesita) es separi del tronc. Ara es tornarà a secar i se'n treurà la fibra amb la qual es fan els cordills. La fibra es separarà posant els tronc sobre una pedra i amb una altra peça de fusta picar i trinxar-ho. Això rep el nom de desfustar.Ara es fa passar per una fusta que s'ajusta amb una altra anomenada bregadora, perquè quedi més trinxat. Ara es pentinarà amb una eina amb punxes, semblant a una pinta. Les fibres llargues es faran servir per fer tèxtils, i les curtes per a cordes. La borra que és el més dolent, es fa servir per a les soles de les espardenyes.
A ltres usos del cànem: Les llavors - va bé rossegar-les quan tens mal de queixal. Pel mal de cap te les has de prendre bullides amb el brou.
Per a l'insomni: fumar o inhalar el cànem cremant-se.

ARTICLE DE J.J. NAVARRO ARISA, DEL DIARI AVUI

El triomf social de l'espardenya

Hi hagué un temps en qué a Catalunya, les espardenyes eren una marca d'identificació social definitiva. Només en portaven els pagesos i els treballadors rurals i urbans de tota mena. Cap membre de les classes mitjanes o altes s'hauria deixat sorprendre per res del món amb unes espardenyes als peus. Alguns aristòcrates un xic excèntrics se'n posaven per prendre banys de mar o sortir de pesca. La frontera entre la sabata i l'espardenya era una mena de portal metafísic i l'expressió anar amb una sabata i una espardenya era una de les imatges més rotundes de la precarietat.

Parlo de la Prehistòria? Naturalment. Ara l'espardenya és la indiscutible reina del calçat estiuenc, un signe d'elegància relaxada, d'allò que a les revistes de moda en diuen impròpiament estil casual quan, en realtitat, la casualitat està molt estudiada. Si ens ho mirem bé, el triomf de l'espardenya té molta lògica: és un calçat lleuger, còmode, ventilat, fet amb materials naturals com el cànem o l'espart, i abans de la seva ascensió als cims de la moda i el luxe, barat. Gairebé l'únic inconvenient d'unes espardenyes és que quan es mullen queden xopes i feixugues, però quan s'assequen molt bé al sol. Ara en fan amb soles totalment o parcialment cobertes amb goma.

Potser cal aclarir que quan parlo d'espardenyes vull dir qualsevol calçat fet de llona, tela, cànem i/o espart. Avui dia, això abasta tota una munió de formes, colors, acabats i graus de sofisticació. Unes espardenyes poden ser fetes a màquina amb espart i tela lleugera, o fetes a mà, de gruixuda lona folrada de tela per dins i amb soles de cànem pur.

Un punt i a part el mereixen les clàssiques espardenyes catalanes lligades amb vetes. A més de ser l'uniforme de gala dels Mossos d'Esquadra, les espardenyes han estat passejades pel món per Salvador Dalí, que en portava unes de no gaire noves i no gaire netes del model vigatà. Aquest mateix model és el preferit de Michael Douglas, mentre que, segons diuen, l'actor s'estima més el model de Valls, que és el que porten els mossos de gala.
(...)
D'espardenyes en porten gent tan diversa com Clàudia Schiffer o el papa Joan Pau II, sense oblidar els membres de la família reial espanyola. Grans -i caríssims- dissenyadors del país i estrangers contracten en exclusiva la producció d'antigues espardenyeríes per a les seves col.leccions, i molts locals especialitzats en venda d'espardenyes s'han transformat en botigues luxoses. Alguns, però, han mantingut la seva aparença i estil tradicional en tot exepte -ai!- en els preus.
(...) Voleu més proves del triomf social de l'espardenya?

FRASES FETES AMB L'ESPARDENYA

-Companyia d'espardenya: companyia que es dissol per qualsevol motiu d'egoisme.
-Més cremat que una espardenya: molt irritat, encès d'ira (Mall.).
-El dia porta espardenyes: es diu per la tardor, quan els dies s'acurcen molt, significant que porten calçat lleuger i fan molt de camí (Llofriu).
-Portar les espardenyes ben cordades: fer molta i bona feina, o estar ben previngut per als treballs i dificultats que es presentin.
-Cordar-se (o lligar-se, o calçar-se) bé les espardenyes: prevenir-se bé, preparar-se degudament per a una empresa difícil.
-Esser més beneit que una espardenya: esser molt curt d'enteniment (Mall.).
-«Com més espardenyes, més n'espenyes»: es diu quan un vol tapar una malifeta i quant més s'esforça per tapar-la més culpable apareix (Santanyí).
-«Déu ens guard d'espardenya que es torna sabata»: es diu per al·lusió als nous rics o als qui es veuen enlairats sense mèrits propis (Eiv.).
-«Els de l'Alguenya, una sabata i una espardenya» (El Pinós)
-«El rector de la Mata, una espardenya i una sabata» (Morella)
-«Els de Xirivella, una espardenya nova i una vella» (Alaquàs): es diu referint-se a gent descurada en la indumentària o en la netedat.